dimarts, 19 de setembre de 2017

L'escenari de l'Odissea.



   Marca l'itinerari de viatge que segueix Ulisses a  Les aventures d'Ulisses Adaptada per Rosemary Stucliff i traduïda per Esther Sala




dimecres, 13 de setembre de 2017

FRENCH ROAST cortometraje


French Roast, cortometraje nominado al Oscar al mejor cortometraje 2009. Esta animación de origen francés traslada al espectador temas de diversa naturaleza: la desconfianza, la solidaridad, la generosidad, la capacidad de ponerse en el lugar de otra persona, las falsas apariencias, la indiferencia, la ignorancia...


dimarts, 12 de setembre de 2017

dijous, 31 d’agost de 2017

'Solitud', de Víctor Català, amb Laura Borràs


'Solitud' de Víctor Català, és l'obra més universal de la narrativa modernista. Ara bé, admet més d'una lectura tal com demostren les interpretacions fetes des de la psicoanàlisi i de la crítica literària feminista. Ens en parla Laura Borràs en aquest programa,  a més de parlar, també, sobre els 25 anys de la mort del poeta Joan Oliver. (també objectiu per conèixer i llegir durant aquest curs) 

CLIQUEU L'ENLLAÇ:

Víctor Català- Caterina Albert (Docuficció TV3)

Romanticisme-Realisme-Naturalisme: apunts bàsics

dilluns, 19 de juny de 2017

Premis LLIBRE D'ARTISTA de la FUNDACIÓ BROSSA

Avui hem rebut la bona notícia que 3 dels 8 premis que ha concedit la Fundació Brossa per al Concurs "El meu llibre d'artista" han estat del nostre Col·legi.
  Vàrem enviar les imatges dels llibres que havíem seleccionat i el resultat ha estat:  
     
     El primer premi correspon al llibre d'artista: 
                   Ets un peó de l'Arnau Espona i en Joel Juvany. 
      Els altres premiats són per:  
                 Fènix de l'Aida Mas i la Clàudia Valls 
                Licem u Lice Núria Colomer, E.Adina Milu i Alba Ribè 

Això vol dir que el dia 26 d'octubre exposaran i presentaran els seus llibres d'artista en una galeria d'art de Barcelona: Galeria Esther Montoriol. A les 18h es farà una inauguració oficial de la mostra i els alumnes guanyadors explicaran la seva creació. 





FELICITATS!!
Link del web de la Fundació, on hi trobareu més informacio:  


divendres, 2 de juny de 2017

L'origen de l'home i de la societat

 Compara la visió que tenen Thomas Hobbes i Jean Jacques Rouseau sobre l'origen de l'home i de la societat. Relaciona aquest concepte amb Terra Baixa d'Àngel Guimerà

Thomas Hobbes 

Jean Jacques Rousseau

dimecres, 31 de maig de 2017

Assaig de càntic en el temple. Salvador Espriu


Salvador Espriu


Juntament amb Cementiri de Sinera, els quatre llibres Les horesMrs. DeathEl caminant i el mur i Final del laberint formen l'anomenat cicle líric. Els diferents llibres del cicle líric, configurats com a itineraris, encarnen també les tensions de Salvador Espriu amb el seu poble, com queda reflectit al famosíssim poema "Assaig de càntic en el temple" d'El caminant i el mur.



Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!


Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.


http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/poesia/creacio/pantalla5.htm

dimarts, 30 de maig de 2017

BOOKTRAILER PER AL CONCURS

Hola, en Ferran Giol de 1r C de batxillerat ens demana un cop de mà posant "m'agrada" al seu booktrailer de l'obra El violí d'Auschwitz de Ma Àngels Anglada que presenta al Concurs Booktrailers de Catalunya. Una de les bases del concurs valora el ressò que hi ha hagut a les xarxes. Gràcies per la vostra col·laboració.
  

Primers als premis CAC a l'escola!!

                               "THE NOTE"  
1r Premi
LES CAC  a l'escola-2017
          (Consell Audiovisual de Catalunya) 

     
Ahir, dilluns 29 maig,  a Cosmo Caixa, es van lliurar els premis de la XIV edició de les CAC a l’escola. El Col·legi Sant Miquel va obtenir  el primer premi amb el vídeoclip The Note creat pels alumnes Edgar Blanco, Berta Torras i Eulàlia Voltas.
 The Note és un vídeo creatiu resultat d’un projecte de lectura en el qual els alumnes podien seleccionar la metodologia i les eines de treball que volien en funció de les seves aptituds i talents. La música, el cant, la creació poètica, la traducció, la percussió corporal i l’edició de vídeo han estat els elements combinats artísticament en aquest producció mereixedora del premi.

  La novel·la a treballar era El violí d’Auswichz de Ma Àngels Anglada, autora vigatana i, per tant, propera a la realitat del nostre centre.

     Felicitem, doncs, l'EDGAR BLANCO, LA BERTA TORRAS i l'EULÀLIA VOLTAS pel seu magnífic vídeo basat en un dels episodis més emblemàtics de la novel.la. 
 Aquí teniu la vídeoproducció guanyadora:


-->

El Misterio de la cripta embrujada Eduardo Mendoza

 Un poco de ayudita para la lectura y un par de cuestionarios para ponerte a prueba.

¿Quién lo ha escrito?
Antes de leer
Comprensión
Después de leer 



                        http://www.edu365.cat/eso/muds/castella/lectures/cripta/index.htm

divendres, 26 de maig de 2017

La Generación del 27 y Federico García Lorca: Hoja de ruta

1.1 A través del enlace de referencia establece una comparativa entre la Generación del 98 y la del 27. (formato horizontal-libreta)
1.2 Redacta una conclusión sobre los puntos que tienen en común y los que son diferentes.(libreta)
1.3 Acerca de la Generación del 27 concreta las características básicas, las temáticas y las estilísticas. (libreta)

http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/lengua/  (2º nivel de profundización, Literatura, Generación del 98 y Generación del 27.


2.1 Visualiza y lee las dos biografías de Federico García Lorca que vas a encontrar en este post del mismo blog:
http://silviacaballeria.blogspot.com.es/search?q=Federico+Garc%C3%ADa+Lorca

2.2 Visualiza y lee el poema de Machado acerca de la muerte de Federico García Lorca. (en el mismo post anterior) 

2.3 Redacta un breve perfil biográfico del autor a partir de la información que has recogido de los enlaces anteriores. (libreta)

3.1 Visualiza y lee el texto:  Romance de la Luna Luna 
3.2 Lee con atención la información acerca del Romancero Gitano obra a la que pertenece el texto.
3.3 Práctica de comentario 
3.3.1 Analiza la estructura externa o formal de los 10 primeros versos (dossier de textos)
3.3.2 Concreta y comenta la voz poética de todo el texto. (no te olvides de anotar los ejemplos) (libreta)
3.3.3 Resume la anécdota del texto (libreta)
3.3.4 Comenta qué mensaje (tema) encontramos a partir de la anécdota. (libreta)
3.3.5 Localiza y comenta los símbolos y los recursos más importantes de este poema 

3.3.6 Redacta una conclusión de 100 palabras acerca de este texto y la relación que tiene con su autor y la Generación del 27. (libreta en una hoja a parte para entregar)

dilluns, 22 de maig de 2017

dilluns, 15 de maig de 2017

"THE NOTE"  FINALISTA ALS PREMIS 
LES CAC  a l'escola-2017
                                                  (Consell Audiovisual de Catalunya) 

     The Note és un vídeo creatiu resultat d’un projecte de lectura en el qual els alumnes podien seleccionar la metodologia i les eines de treball que volien en funció de les seves aptituds. Aquesta metodologia de treball potencia que els alumnes despleguin els seus talents i treballin col·laborativament. 

  La novel·la a treballar era El violí d’Auswichz de Ma Àngels Anglada, autora vigatana i, per tant, propera a la realitat del nostre centre.
     Felicitem, doncs, l'EDGAR BLANCO, LA BERTA TORRAS i l'EULÀLIA VOLTAS pel seu magnífic vídeo basat en un dels episodis més emblemàtics de la novel.la. 
                                                    


                      Bona FEINA!!!

Violí d'Auschwitz Ma Àngels Anglada

  Literatura dins la Literatura




         Posa a prova la teva comprensió de l'argument



Españolito



Ya hay un español que quiere
vivir y a vivir empieza,
entre una España que muere
y otra España que bosteza.

Españolito que vienes
al mundo te guarde Dios.
una de las dos Españas
ha de helarte el corazón.

divendres, 5 de maig de 2017

ÀNGEL GUIMERÀ I TERRA BAIXA

Edu3.cat


  INTERACTIU:
Per practicar exercicis sobre el llibre:
http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/terrabaixa/

dijous, 4 de maig de 2017

Poesia dibuixada del projecte "Arbres Batuts pel vent"

   Aquí tenim dos exemples de la poesia dibuixada que hem treballat a 4t ESO. 
   Heu fet una bona feina, no ha estat fàcil, sobretot per problemes tècnics de so o d'imatge. Heu pogut comprovar, també, que la lectura dels versos no és tan senzilla com sembla. Tot i així, heu millorat molt respecte el primer trimestre.  

dijous, 13 d’abril de 2017

Postals Ma Àngels Anglada i Elena Fanailova



Exemple de format de postals on dialoguin els versos de les dues poetes: 
Ma Àngels AngladaElena Fanailova

És només un exemple, la idea és aquesta. Sigueu creatius, vosaltres mateixos.
El protagonisme de la postal se l'ha d'emportar la paraula i els versos.




dimecres, 12 d’abril de 2017

De Fit a Fit: Joan Brossa - Tatjana Gromaca a la Fundació Brossa

Contentes de llegir el post a Laberints Brossians sobre el  treball que hem realitzat a 1r de batxillerat. Sense l'entusiasme, la creativitat i el rigor del treball dels nostres alumnes no hagués estat possible.
  Felicitats nois i noies, bona feina!! 
Sílvia Caballeria
Carme Codina
POST:  https://laberintsbrossians.com/2017/04/11/de-fit-a-fit-brossa-gromaca/


Si voleu veure com ho vàrem treballar, aquí teniu el reportatge creat per un grup d'alumnes de 1r A 
 I aquí teniu un vídeollibre d'artista en ruta creat per Ferran
Giol de 1r C BAT

dimarts, 28 de febrer de 2017

DECADÈNCIA I RENAIXENÇA

Lo Gaiter del Llobregat

Tot i que tradicionalment es situa l’inici de la Renaixença catalana en l’aparició de l’Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau, les propostes de Joaquim Rubió i Ors per a la recuperació de la llengua catalana com a llengua culta serien fonamentals. És més, si algú va ser el primer a creure i a treballar d’una manera ferma i decidida per aquest objectiu va ser l’anomenat “Lo Gaiter del Llobregat”. La Renaixença, doncs, no va començar realment fins a l’aparició del llibre amb aquest títol i el nom de l’autor, el 1841, tot un manifest que en el seu pròleg valorava el passat medieval català, tot contraposant-lo al present, reivindicant la poesia trobadoresca i exposant els ideals de l’autor a favor de la llengua catalana i fent una crida a la seva dignificació per “despertar els catalans de la seva vergonyosa i criminal indiferència” d’uns catalans culpables d’haver menyspreat l’idioma dels trobadors.
Rubio_i_ors.jpg
Joaquim Rubió i Ors
L’ardenta afició que té i ha tingut sempre a las coses de sa pàtria; lo gust que li cabria de que sos compatricis coneguessen més a fondo nostre antic, melodiós i abundant idioma, que desgraciadament se perd de dia en dia, a pesar de ser com una taula de marbre on estan gravades nostres glòries, perdent-se la qual han de desaparèixer per precisió los records d’aquelles; i en fi lo desig de despertar en los demés eix sentiment noble i digne d’alabança, son las úniques causes que han mogut a l’autor d’estes poesies a dar-les a la llum pública […].
¿I deixarem de estudiar las famoses obres de tants mestres del gai saber per no dar-nos la lleugera molèstia de aprendre la llengua que beguérem amb la llet de nostres mares, que tartamudejàrem quant petits, i que deuríem conservar com un joiell preciós, quant no per altra cosa, per la importància de que gosà en altres èpoques i per lo molt que nos recorda […] ingrats envers sos avis, ingrats envers sa pàtria, se avergonyeixen de que se los sorprengue parlant en català com un criminal a qui atrapen en lo acte. Mes açò cassarà, al menos se ho promet així lo autor d’aquestes poesies, per poc que vaga generalitzant-se la afició que comença a prendre peu entre nostres compatricis envers tot lo que té relació amb nostra història.
Catalunya pot aspirar encara a la independència, no a la política, puix pesa molt poc en comparació amb les demés nacions, les quals poden posar en lo plat de la balança, a més del volum de sa història, exèrcits de molts mils d’homes i esquadres de cent navios; però sí a la literària, fins a la qual no s’entén ni se pot estendre la política de l’equilibri. Catalunya fou per espai de dos segles la mestressa en lletres dels demés pobles; per què, doncs, no pot deixar de fer lo humiliant paper de deixeble imitadora, creant-se una literatura pròpia i a part de la castellana? Per què no pot restablir sos Jocs Florals i sa Acadèmia de Gai Saber, i tornar a sorprendre el món amb sos cants d’amor, sos sirventeses i ses aubades? Un petit esforç li bastaria per reconquistar la importància literària de què gosà en altres èpoques […] la poesia que nostra pàtria deixà caure tan vergonyosament de son front i que los demés pobles recolliren i se apropiaren.
DEL BLOC DE SÀPIENS: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/10/13/lo-gaiter-del-llobregat/

dilluns, 20 de febrer de 2017

Parlant de Pàtria: Bonaventura Carles Aribau i Norbert Bibeny





Aquests dies estem llegint la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau i justament, avui, a La Vanguardia hi havia aquest article que us adjuntem. Què entenem, doncs, per Pàtria?

   

           Pàtria i imaginació

Un últim sondeig indica que són una mica menys els catalans que avui se senten "només catalans". Però al marge de la validesa i significat d'aquesta dada, podem pregun tarnos què és "sentirse d'un país" deter minat. És com preguntarse: quina és la me va pàtria? Per Rilke la pàtria és la infantesa. Per Espronceda, la mar. Canetti, el llenguatge. Lord Byron, Grècia. Per Stendhal, francès, ho era en canvi Milà. Per Proust ho va ser el jardí de la seva àvia, o el seu llit, i per Pla l'Empordanet. El cristià pot pensar que la seva pàtria és el regne de Déu. Cervantes va crear per a Sancho l'illa Barataria i García Márquez per a Aureliano Buendía el seu Macondo. PabloIglesias,dePodem,diuque la seva pàtria és "la gent", tot i que també Espanya. Objectivament "pàtria" és la "ter ra dels pares"; però no sempre es compleix així. Ni sentirse de la terra dels pares té per quèsignificarsentirsed'unapàtriapolítica. La pàtria és abans que res una realitat ima ginària.

La noció i el sentit de pertinença a una co munitat política no són com sentirse d'un llocounterritoriméspròximsiassequibles. "Sentirse" ni més ni menys que d'un país, gran com Rússia o molt més petit, requereix haverse identificat amb ell, per costum o convenciment, i en qualsevol cas exigeix te nir força imaginació. Imaginarnos la seva història, el seu present, i també el seu futur. L'entorn del nen i després de l'adult, des de lafamíliafinsalapolítica,desdel'escolafins als contactes amb l'administració, i el con sum diari de notícies, ens solliciten i con formen aquesta imaginació per acabar "sentintnos" d'una entitat territorial in abastable amb la vista i amb els nostres pas sos. Des del segle XIX l'exèrcit s'ha ocupat de forjar de la manera més gràfica i discipli nada aquest sentiment de pertinença a la pàtria que populismes i nacionalismes han posat dalt de tot.
Dient "la meva pàtria" s'indica que a més de saberse d'un país un s'hi identifica i el sent com a propi. Això ha requerit posar en marxa, entre altres facultats, i no és poc, la de la nostra imaginació. Aquesta no és tan necessària per sentir, per exemple, el car rer, el barri, la ciutat, la comarca; però sí que ho és per sentir aquest objecte major que és la pàtria o la nació. En l'actualitat, conti nuem posant en la pàtria molta imaginació. Però potser és preferible una pàtria imagi nària, Ítaca, a qualsevol altra per la qual cal gui donar la vida, o el temps. Que una no té preu i l'altre és or.

Norbert Bilbeny


Recursos per a l'argumentació sobre aquest tema: 

i quatre referents sobre Norbert Bilbeny https://ca.wikipedia.org/wiki/Norbert_Bilbeny_i_Garc%C3%ADa



dimarts, 14 de febrer de 2017

diumenge, 5 de febrer de 2017

VALSET PER A LLUÍS LLACH - MIQUEL MARTÍ I POL




Quan el vent amb recança
deixa la tarda i fuig
i el minvant del capvespre
els bells records s'endú,
si el teu cor es sent sol i crida,
perduts tots els senyals,
digues adéu al dia
a ritme de vals.

Si en el vaixell que salpa
l'amic fidel se'n va
i sents com l'enyorança
t'afeixugueix les mans,
per no perdre el delit de viure
recorda els dies clars,
fes adéu a la vela
a ritme de vals.

Quan l'amor t'abandona
desert enllà del temps
i el compàs de les hores
ressona per l'absent,
alça els ulls per damunt de l'ombra
i encén un nou esclat,
gronxa aquest teu silenci
a ritme de vals.

Si la vida es desferma
com un gran cop de vent
i sense cap paraula
com un amant et pren,
obre els braços a l'esperança
i oblida el fosc instant,
tot és clar quan es pensa
a ritme de vals.

Com l'onada que llisca
pel sorral dels records,
o la mar que proposa
horitzons sempre nous,
que el vaivé d'aquesta cadència
t'esmoli el gest cansat
i la sang et bategui a ritme de vals.

                                                    Novembre 1991

(Miquel Martí i Pol, «Obra Poètica/4», Edicions 62)