dimecres, 8 de novembre de 2017

dimarts, 7 de novembre de 2017

Charles Baudelaire

"El simbolisme -seguint el romanticisme, encara que sense el tràgic d'aquest- refusa la primacia de la raó i intenta desentranyar, recorrent a les imatges mitològiques o al món dels somnis, els "signes" ocults que bateguen en l'home i motiven la seva conducta. Aquest és l'objectiu explícit dels seus grans poetes (Mallarmé, Rimbaud, Lautreamont) i el dels seus pintors més representatius (Gustave Moreau i Arnold Böcklin)." (Argullol)

Concepte de Bellesa segons Baudelaire:
Baudelaire s’estimava més parlar de Bellesa que no d’art. “La diferència entre l’Art i la Bellesa és la que hi ha entre una causa i el seu efecte [...] De fet, la concepció de la Bellesa com un efecte es troba literalment formulada a The Philosophy of Composition de Poe, que Baudelaire traduí el 1859: “Quan els homes parlen de bellesa, no entenen una qualitat, com suposen, sinó un efecte; es refereixen a aqueixa intensa i pura elevació de l’ànima –no de l’intel.lecte o del cor- sobre la qual ja he parlat, i que s’experimenta com a resultat de la contemplació d’”el bell”.” (Todó)

Acabeu de llegir la part teòrica del Simbolisme i Baudelaire, us anirà bé per entendre el concepte d'art i bellesa que hi ha darrere algunes obres Modernistes. (vegeu enllaç al final del post)

L’ALBATROS

Sovint, per esbargir-se, els homes d’equipatge
capturen uns albatros, magnes ocells marins,
que, indolents companyons, segueixen el viatge
de la nau que s’esmuny sobre els avencs salins.

Tot just entaforats en la insòlita escena,
aquests reis de l’atzur, maldestres i porucs,
per la coberta es mouen arrossegant amb pena
les seves ales balnques a tall de rems feixucs.

L’alat viatger amb cara tan inepta i adusta!
Tan bell adés i, ara, risible, lleig i moix!
L’un excita el seu bec amb la pipa de fusta,
l’altre un alacaigut imita fent-se el coix!

El Poeta és semblant al rei de les altures,
veí de la tempesta, ni dels arquers fa cas;
exiliat en terra i blanc de les censures,
ses ales de gegant van destorbant-li el pas.

(Versió de Xavier Benguerel)

Enllaç a la introducció i a altres poemes del mateix autor:
http://magpoesia.mallorcaweb.com/poesiafrancesa/baudelaire.html


dilluns, 6 de novembre de 2017

Seguint els passos de la Mila. Ruta literària de Solitud Víctor Català

Divendres, dia 3 de novembre, els alumnes de Literatura Catalana de 2n de Batxillerat vam realitzar la ruta literària de la novel·la Solitud de Víctor Català al Montgrí. 

  La sortida va consistir en pujar a peu pel camí de Santa Caterina, que rodeja el massís del Montgrí amb el castell al cim. Des del nucli de Torroella de Montgrí, vàrem passar per la creu i arribàrem a l’ermita de Santa Caterina, on Víctor Català es va inspirar per descriure l’escenari de l’acció de la novel·la Solitud. 

   Durant l’itinerari literari vam poder contemplar el paisatge de la plana de l’Empordà i comparar-lo amb el que es descriu al primer capítol del llibre «La pujada». Es llegiren, tot fent camí i a l’ermita, diversos fragments de la novel·la. Aquesta activitat la vàrem compartir amb una altra escola de Vic, la qual cosa va enriquir l’aprenentatge. 

 El grup de Literatura Catalana ha creat un twitter on pengen postals literàries, activitats, opinions i comentaris dels llibres que anirem llegint durant aquest curs. Pel que fa a Solitud, els alumnes de l’escola Virolai de Barcelona i de la Fundació Trams, han creat també el seu twitter des d’on compartim experiències entorn de la literatura de 2n de Batxillerat. 

Us deixem amb algunes imatges i amb l’enllaç al twitter del grup. Esperem que us agradin https://twitter.com/SomLesMiles






dimecres, 1 de novembre de 2017

"Lletra a Dolors" de Miquel Martí i Pol

Avui, dia 1 de novembre, dia dels morts, dels nostres morts, els de cadascú, ens plau compartir-vos aquestes versos de Miquel Martí i Pol llegits meravellosament per Sílvia Bel. Són uns versos d'absència, de dolor, d'esperança i de continuïtat que el poeta va escriure després de la mort de la seva dona. 

Esperem que us agradin. 
Carme Codina i Sílvia Caballeria.
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il·lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.
Te'm fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.
 
Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixies,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.

dimecres, 25 d’octubre de 2017

El reino de los cielos


FICHA TÉCNICA, APUNTES Y ACTIVIDADES

Un retrat del modernisme al Cau Ferrat guanya el premi Luján

Un retrat del modernisme al Cau Ferrat guanya el premi Luján 
BARCELONA REDACCIÓ @LaVanguardia

 Xulio Ricardo Trigo és el nou premi Luján de novella històrica. L'homenatge és una reconstrucció del món bohemi del modernisme català, amb gran presència de Ramon Casas i Santiago Rusiñol. Carme Roca, una de les persones que van actuar com a jurat, explica que a la novella hi ha un rerefons de lluita de classes, en un "ambient claustrofòbic, elegant i ric, al Cau Ferrat, un lloc tancat on els diferents personatges aniran despullant les seves ànimes", amb diverses protagonistes femenines "que fan de contrapunt". Xulio Ricardo Trigo va comentar que el relat s'inicia quan la vídua de Santiago Rusiñol ha de lliurar les claus del Cau Ferrat a l'Ajuntament de Sitges perquè l'edifici es converteixi en un museu. El narrador és un crític d'art fictici, que escriu tres articles anuals a La Vanguardia i que està enamorat de la vídua de Ramon Casas, Júlia Peraire. També hi ha un altre personatge fictici, Conxita Canut, que anirà creant la intriga al llarg de la trama.

dimarts, 24 d’octubre de 2017

Filemó i Baucis- Metamofosis Ovidi

Àudio lectura de Filemó i Baucis 
 Veu d' Estrella Ferreyra, 
 Tècnic de so: Nil Isern